23/05/2013 Què m'ha sorprès ?

Que m’ha sorprès ? 

Coses que he comprovat al llarg del Practicum II i que vull reflectir en aquest espai final de PAC 2. 

De posar en pràctica les reunions conversa, amb la coordinadora i les persones que configuren l'equip de treball, i del dia a dia del propi procés d’intervenció, han sorgit reflexions personals, que les anomenaria “revelacions” que tindré en compte en el meu procés d'aprenentatge,  que alhora m’han sorprès, i que les que comento a continuació:

Que massa sovint caic en la immediatesa 

Que el dia a dia se’ns menja 

Que no et pots limitar només a la teva feina, has d'ajudar també als altres perquè un projecte tiri endavant. I aquest fet és important que tot l'equip ho tingui present.

No descartar les bones idees, vinguin d'on vinguin, consens, diàleg, per acceptar-les i posar-les en pràctica. Aquest és un factor que també ha d'estar present en l'equip.

Que vulguis o no, totes les persones influeixen

 Que si vols que els treballadors i treballadores es motivin, estigues tu motivat, si vols passió, apassiona’t. Si vols que tinguin més energia, mostra’t més energètic. 

Que si descuides els detalls, deixen de ser detalls i poden esdevenir factors més rellevants 

Que sempre hi ha mètode òptim per fer les tasques. La gràcia està en trobar-ho: Sent imaginatiu guanyem estadísticament més possibilitats de trobar-lo. El mètode 360, pot ser útil. 

Temps per ser creatiu és important, però també és necessari un temps per dedicar-nos únicament a tirar endavant les tasques encomanades. 

En el procés d'intervenció: La importància de tenir habilitats i saber comunicar. Si millorem la nostra capacitat de comunicació, assolirem millor els nostres objectius i per tant, farem millor la nostra feina. Em plantejo doncs aprendre a comunicar millor.

La rellevància de dedicar un temps i espai en saber planificar argumentadament i reflexionar. 

No només analitzar sobre una part del procés, sinó ampliar horitzons. 

El blog ha estat un instrument que t'obliga a fer un seguiment.  Sinó en forma de blog, és adient fer servir un espai, mètode com pot ser un bloc de notes on apuntar tots els raonaments, totes les idees, objectius i tasques a desenvolupar, com, quan i de quina manera.

El fet de no donar res per suposat: Aprendre constantment noves capacitats i coneixements. 

Finalment dir que cadascú de nosaltres tenim forces capacitats i habilitats. 

Cada forma de ser és diferent i la nostra experiència tant personal com professional també canvia amb el temps. 

Que cal que ens plantegem el desig de ser un element actiu en la societat o en les organitzacions de les quals formem part. 

 I en aquest sentit: No perdre de vista els objectius finalistes de servei públic. 

Que siguin presents en la nostra feina, en cada tasca, per tal de veure-li el seu sentit i utilitat.