25/05/2013 Darreres conclusions; Valoració de la intervenció Pac 2 Practicum

        Darreres conclusions : Valoració de la intervenció i avaluació dels riscos psicosocials

• Personalment tot el treball desenvolupat de Practicum II m’ha permès conèixer diferents qüestions relatives al món laboral.

• A banda que he adquirit coneixements sobre riscos psicosocials, i sobre l’aplicació d’un mètode basat en la teoria general de l’estrès i altres aportacions rellevants, com ara les relacionades amb el treball emocional (Zapf), la inseguretat (Ferrie) i els conflictes originats en la necessitat de compaginar tasques i temps laborals, familiars (Chandola) i socials,  el que m’emporto principalment és que hem de vetllar perquè totes les persones tinguin possibilitats de desenvolupar-se tant professionalment com personalment.

• Que podem cuidar i establir processos de millora contínua.

• Sobre la importància de la informació circuli i arribi a totes les persones que conformen els equips de treball.

• Que hi hagi aprenentatge permanent, possibilitats de rebre formació, molt especialment sobre la formació en lideratge i gestió d’equips dels caps, els càrrecs directius o intemitjos en habilitats directives o conducció d’equips. He après sobre la importància de la planificació i de la delegació.

• Que sovint s’iniciën processos en aquest sentit, però el que cal tenir present és que totes aquestes mesures han de ser continuades, periòdiques, incorporar-les com un hàbit a la feina.

• En les meves pràctiques també he detectat que hi ha persones que aparentment semblen més motivades que altres. Podríem pensar que hi ha gent que està més a gust que altres a la feina, però molt sovint, també hi ha raons a darrera.

• El mètode d’avaluació de riscos psicosocials PsQCat-21 CoPsoQ és un instrument d’avaluació orientat a la prevenció, que focalitza la identificació de les condicions de treball relacionades amb l’organització del treball que poden ser nocives per a la salut, i no les característiques individuals o de personalitat, d’acord amb la LPRL.
• No obstant això, en el cas de les persones més properes amb les que he treballat, en el marc de la psicopedagogia crec que els professionals també podem tenir en compte factors individuals. Per exemple, potser que en realitat hi ha un factor subjacent en la feina, potser hi ha un autoconcepte davant dels altres menytingut, potser es troben davant de factors adversos de temps, manca de coneixement, potser podem trobar també inseguretats, pors.

• Però l’organització i les relacions de treball son decisives. Caldria preguntar-se, les persones que semblen menys motivades, se les informa dels objectius i funcions plantejats per la unitat ?. Se’ls escolta quan exposen idees ?. Participen activament en la presa de decisions ? Reben suport del seu superior immediat ? Tenen informació clara sobre com actuar i perquè ?. Se’l demana la seva opinió ?. Se’ls reconeix la feina i se’ls brinda possibilitats de gaudir dels seus resultats ? Vivencien la utilitat de la seva tasca ? I així podríem  anar seguint, segurament trobarem que hi ha aspectes que no s’han procedit de manera correcta. Per tant, sempre es poden implementar accions per millorar les situacions.

• Ajustar una forma de procedir que pugui ser d’utilitat segons cada persona també és un objectiu que em plantejo. Hi ha treballador/a que requereix de models per poder desenvolupar les tasques, hi ha persones amb més autonomia que no ho necessiten tant. N’hi ha que se senten millor si tenen  guions per escrit, altres si poden construir noves iniciatives, etc.

• Per altra banda, valoro molt positivament que tant la tutora de pràctiques com la coordinadora de l’àrea de prevenció m’han permès participar molt activament en aquestes pràctiques, i la relació i el diàleg amb elles ha estat fàcil, immediat i m’ha permès aprendre moltíssim.

Dilluns tinc una reunió amb elles per fer-ne una valoració més de tot el procés seguit fins el moment.

Com a conclusió final última en aquesta PAC 2:

INTERVENCIÓ PER TREBALLAR EL POSITIVISME

•  He conegut els riscos psicosocials, però alhora m’agrada i escullo  l’enfocament en la seva part més assertiva, és a dir, donar-li la volta i treballar per intervenir per un enfocament en clau positiva: De com actuar per prevenir i gaudir de la feina millorant o eliminant les exposicions a les situacions de riscos psicosocials que ens afecten a la salut.