28/02/2013 Preparació de les sessions

Crec que és interessant recollir els punts que s'han parlat en la reunió amb la coordinadora de l'Àrea de Prevenció i la tutora de pràctiques sobre la preparació del procés avaluador  

ACTA DE LA REUNIÓ DEL GRUP DE TREBALL

Núm. de la sessió: 1

Data: 28/02/2013

Hora d’inici: 9:00h

Hora de finalització: 11:15h

Lloc: Sala 2 del C/ Pamplona 113 de Barcelona

ORDRE DEL DIA

Signatura del document “Designació del Grup de Treball per a l’avaluació de factors psicosocials del Departament d’Empresa i Ocupació. Any 2013”

Preparació del treball de camp per a la utilització del mètode PSQCAT21 COPSOQ:

-         Determinació de les unitats d’anàlisi

-         Adaptació del qüestionari

-         Forma de distribució

-         Resposta i recollida del qüestionari

-         Com preservar l’anonimat i la confidencialitat

  

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1.-   Es tracten els temes següents:

§         En primer lloc els participants del Grup visiten l’aula de formació del C/ Pamplona on està previst que tinguin lloc algunes de les activitats d’avaluació de riscos psicosocials, conjuntament amb una sèrie de sessions està previst dur a terme a l’aula de formació del C/ Sepúlveda.

§         Posteriorment es presenten els membres del Grup de Treball i s’exposa l’ordre del dia de la reunió:

§         Preparació del treball de camp per a la utilització del mètode PSQCAT21:

§        Determinació de les unitats d’anàlisi

§        Adaptació del qüestionari

§        Forma de distribució

§        Resposta i recollida del qüestionari

§        Com preservar l’anonimat i la confidencialitat 

2.-   A continuació es descriuen els acords arribats entre els membres del Grup de Treball

§         Tots el membres del Grup de treball signen el document “ Designació del Grup de Treball per a l’avaluació de factors psicosocials del Departament d’Empresa i Ocupació. Any 2013”

§         S’acorda el calendari del procés d’intervenció, identificació i avaluació de riscos psicosocials

Calendari per passar els qüestionaris:

§        Dia   5 de març  de 2013    -           1 sessió al C/ Sepúlveda

§        Dia   6 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Pamplona

§        Dia 14 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Sepúlveda

§        Dia 15 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Pamplona

§        Dia 20 de març de 2013     -           1 sessió de repesca al C/ Pamplona

La fase d’interpretació dels resultats i acord de les mesures preventives està prevista de la manera següent:

□       Informatitzar les dades i generar l’informe preliminar. Àrea de Prevenció. Abril 2013

□       Concretar l’exposició, el seu origen i les mesures preventives. Aproximadament 4 reunions del Grup de Treball. Maig de 2013 a juny 2013

□       Finalment la fase d’implementar les mesures preventives i informació a la plantilla. Ratificació del Comitè de Seguretat i Salut . A partir de juny de 2013

§         Es comenta la classificació de la informació per adaptar el qüestionari a la realitat de les unitats del Departament analitzades i garantir l’anonimat de totes les persones treballadores. S’acorda entre tots els membres del grup de treball aquesta adaptació, la qual s’enviarà a tots els membres.

§         S’acorda que s’oferirà una explicació de l’avaluació dels riscos psicosocials a totes les persones convocades i posteriorment s’informarà que el qüestionari és voluntari, individual i anònim.

27/02/2013 Idees per complementar el mètode

Reflexionant sobre la proposta d'intervenció, faig una nova proposta d'objectius a desenvolupar 

El mètode com a tal planteja un format d’implementació força experimentat. No obstant això, i des del punt de vista del Pràcticum II, voldria incorporar en la proposta d'intervenció uns eixos que considero força importants per poder iniciar diverses iniciatives complementàries, que si be no es puguin fer totes les actuacions, com a mínim es tinguin en compte i que persegueixin els objectius següents:

1)     Millorar el clima laboral de les persones, és a dir, dissenyar plans de motivació, tenint en compte les necessitats individuals i de possibles grups o unitats de treball.

3)     Dissenyar plans formatius creatius i desenvolupar actituds laborals positives.

4)     Promoure tasques de treball adequades a les possibilitats i preferències de les persones treballadores.

5)     Realitzar periòdicament enquestes anònimes per conèixer les causes i els motius que provoquen problemes que poden repercutir en l’educació.

6)     Detecció i proposta de mesures correctores als aspectes adversos en el context de treball com per exemple, son:

·        Hipersensibilitat, actituds negatives o passotes.

·        Símptomes d’agressivitat.

·        Augment de l’estat nerviós.

·        Augment de baixes laborals o retards en l’inici del treball.

·        Comentaris de no poder dormir, de no poder aixecar-se al matí...

A tal efecte, tenir en compte que existeixen iniciatives en organitzacions faciliten cursos innovadors sobre manteniment físic (ioga, tatxí) i també cursos de creativitat, de gestió del temps, de l’estrès, de teràpia de grup, etc. Buscar casos com a referents i exemples de bones pràctiques en aquest àmbit,  podria ser un aspecte novedós per incorporar.

22/02/2013 Reunió de treball

Crec que és interessant recollir els punts que s'han parlat en la reunió amb la coordinadora de l'Àrea de Prevenció i la tutora de pràctiques sobre com desenvolupar les sessions sobre avaluació de factors psicosocials.

Recopilo els punts més interessants en forma d'Acta de la reunió. 

ACTA DE LA REUNIÓ DEL GRUP DE TREBALL

Data: 22/02/2013

Hora d’inici: 9:00h

Hora de finalització: 11:15h

Lloc: Sala 2 del C/ Pamplona 113 de Barcelona

ORDRE DEL DIA

Signatura del document “Designació del Grup de Treball per a l’avaluació de factors psicosocials del Departament d’Empresa i Ocupació. Any 2013”

Preparació del treball de camp per a la utilització del mètode PSQCAT21 COPSOQ:

-         Determinació de les unitats d’anàlisi

-         Adaptació del qüestionari

-         Forma de distribució

-         Resposta i recollida del qüestionari

-         Com preservar l’anonimat i la confidencialitat

  

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1.-   Es tracten els temes següents:

§         En primer lloc els participants del Grup visiten l’aula de formació del C/ Pamplona on està previst que tinguin lloc algunes de les activitats d’avaluació de riscos psicosocials, conjuntament amb una sèrie de sessions està previst dur a terme a l’aula de formació del C/ Sepúlveda.

§         Posteriorment es presenten els membres del Grup de Treball i s’exposa l’ordre del dia de la reunió:

§         Preparació del treball de camp per a la utilització del mètode PSQCAT21:

§        Determinació de les unitats d’anàlisi

§        Adaptació del qüestionari

§        Forma de distribució

§        Resposta i recollida del qüestionari

§        Com preservar l’anonimat i la confidencialitat 

2.-   A continuació es descriuen els acords arribats entre els membres del Grup de Treball

§         Tots el membres del Grup de treball signen el document “ Designació del Grup de Treball per a l’avaluació de factors psicosocials del Departament d’Empresa i Ocupació. Any 2013”

§         S’acorda el calendari del procés d’intervenció, identificació i avaluació de riscos psicosocials

Calendari per passar els qüestionaris:

§        Dia   5 de març  de 2013    -           1 sessió al C/ Sepúlveda

§        Dia   6 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Pamplona

§        Dia 14 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Sepúlveda

§        Dia 15 de març de 2013     -           1 sessió al C/ Pamplona

§        Dia 20 de març de 2013     -           1 sessió de repesca al C/ Pamplona

La fase d’interpretació dels resultats i acord de les mesures preventives està prevista de la manera següent:

□       Informatitzar les dades i generar l’informe preliminar. Àrea de Prevenció. Abril 2013

□       Concretar l’exposició, el seu origen i les mesures preventives. Aproximadament 4 reunions del Grup de Treball. Maig de 2013 a juny 2013

□       Finalment la fase d’implementar les mesures preventives i informació a la plantilla. Ratificació del Comitè de Seguretat i Salut . A partir de juny de 2013

§         Es comenta la classificació de la informació per adaptar el qüestionari a la realitat de les unitats del Departament analitzades i garantir l’anonimat de totes les persones treballadores. S’acorda entre tots els membres del grup de treball aquesta adaptació, la qual s’enviarà a tots els membres.

§         S’acorda que s’oferirà una explicació de l’avaluació dels riscos psicosocials a totes les persones convocades i posteriorment s’informarà que el qüestionari és voluntari, individual i anònim.

18/02/2013 Valoració del context del PRACTICUM II

Valoracions i aproximacions al context d'intervenció: Diagnosi  i anàlisi

Viag  reflectir qüestions sobre la meva visió de context del lloc de treball de pràctiques en la PAC del Practicum I  i diversos comentaris sobre el Departament. No obstant això, voldria extendre'm més en alguns aspectes:

Tipus d’institució

El Departament d’Empresa i Ocupació és una conselleria nascuda de la fusió de dos departaments, el Departament de  Treball per una banda i el Departament d’Indústria, per un altra. L’àmbit competencial del Departament és molt ampli. La fusió de dos conselleries tant grans,  no ha estat un  procediment senzill, atès que s’ha tingut que  reunificar tots els serveis comuns relatius a l’àmbit de recursos humans, l’assessoria jurídica, el control pressupostari, el control per part d’intervenció, les funcions de registre, etc.

En concret, els organigrames estan regulats en el marc de la Llei 13/1989. L’estructura és de departaments, secretaries generals, secretaries sectorials, direccions de serveis, direccions generals i altres òrgans actius.

L’organigrama del departament d’Empresa i Ocupació està disponible al web: 

http://www.gencat.cat/temes/cat/treball.htm. Enllaç web de l’organigrama de la conselleria: organigrama

Finalitat del Departament d’Empresa i Ocupació

És el Departament de la Generalitat de Catalunya que te competències en els àmbits d’ocupació, comerç, turisme, consum, economia cooperativa, empresa, energia, mines i seguretat industrial, així com molts altres camps, com per exemple, estrangeria, igualtat, indústria, inspecció de treball, relacions laborals, seguretat i salut laboral, riscos laborals i activitats preventives, accidents de treball o be malalties professionals, telecomunicacions i societat de la informació,etc. 

Segons César Coll, catedràtic de psicologia evolutiva de la Universitat de Barcelona) el psicopedagog ha d’actuar de forma professional en l’àmbit de promoure, incidir, millorar processos d’aprenentatge, entendre com s’està fent el procés d’aprendre per introduir millores i reduir  obstacles. No obstant això, el context no és el que ha de determinar per sí sol la tasca professional del psicopedagog ja que l'essència del psicopedagog és de esdevenir un professional estratègic que orienta, promou processos col·laboratius i metodològics. En aquest cas, en el Departament d'Empresa i Ocupació, un procés d'aprenentatge orientat a desenvolupar la feina professional de tècnics que gestionen programes en l'àmbit de la comunicació i de la formació.

Perspectiva sobre les característiques, la imatge i la naturalesa de la pràctica professional

Hi ha molts aspectes singulars que influeixen en la pràctica professional en el marc d’una administració i en concret del treball en una conselleria gran com és la d’Empresa i Ocupació. A grans trets, destacaria els següents:

• Complexitat organitzacional

La complexitat de treballar en una gran organització és que les persones treballadores actuen sovint veien únicament una part del procés, sense sovint conèixer les motivacions que hi ha darrera aquelles actuacions, la justificació, origen, importància i compromís en certs programes, etc.

Per una banda, el treball es desenvolupa mitjançant una cadena de procediments.  En definitiva, s’ha de saber “caminar” entre aquest laberint de circuits i possibilitats.

Es podria pensar que no hi ha una dificultat excessivament important en això, però alhora de portar a terme qualsevol iniciativa a la pràctica, es comprova com cada actuació requereix d’un pas on intervenen més actors dels que en un principi s’havien previst, i que depèn del circuit que es comenci hi ha situacions que queden aturades o es fan passos enrera si no es procedeix d’acord amb l’estipulat. Surten noves variables que si no ets una persona que te experiència en la pròpia “casa”, difícilment les podia preveure. En certa manera cal estar molt despert i pendent que en aquest “itinerari” no s’encallin les activitats.

• Diversitat de dinàmiques

Un altre aspecte a destacar és que cada organització te una dinàmica fortament establerta,  si es tracta d’un servei que ja fa anys que està desenvolupant actuacions, o be és un nou servei. En el cas que sigui una activitat que fa molts anys que les mateixes persones la desenvolupen es creen unes inèrcies, costums molt persistents i arraigades. Això pot suposar un fer alhora d’introduir-hi novetats, millores o simplement algun canvi.

• Les estructures de funcionament excessivament jeràrquiques poden esdevenir un obstacle

Un altre aspecte que varia segons el lloc concret de treball és que els estaments més consolidats son molt jeràrquics. Aquesta jerarquia límit les possibilitats de treball en equip ja que la informació no es comparteix sinó que es traspassa d’un estament a un altre en una cadena perdent-se la rapidesa, el valor afegit de les aportacions, fins i tot limita l’entusiasme pel fet de no visionar les iniciatives que una persona pot aportar.

Carles Monereo assenyala algunes de les raons del perquè és tant difícil canviar, i entre elles cita a una existència d'una cultura institucional instaurada poc col·laborativa, o bé biaix de protagonisme i compromís, manca d'incentius, inseguretats, formació inadequada ,etc. Així mateix, “ L’actitud dominant alimenta l’hostilitat, la dependència i la ineptitud, sentiments que bloquegen el desenvolupament de la motivació. Una disciplina democràtica fomenta el desenvolupament intel·lectual mitjançant l’estímul de l’acceptació dels compromisos, el raonament, el pensament creatiu i la responsabilitat”. ( Lluís Blanco i Feli, 1999. La motivació com a criteri avaluador. Teoria atribucional, pàg.3 )

Les persones voldrien continuar allò que proposen, ser valorades per les seves aportacions, continuar els treballs que han impulsat i tot això queda relegat en funció de si l’entorn ho permet, o be els seus caps son proactius i corresponsables en aquestes qüestions i ho treballen suficientment de forma adequada.

• La incertesa i manca de reconeixement

Em trobo en un moment que és molt complicat, pel fet que hi ha retallades en el sou i en el horari de les persones treballadores a l’administració. Una sensació generalitzada de desvalorització dels serveis públics, d’inseguretat sobre el futur dels treballadors a l’administració. Fins i tot les persones que son funcionàries no tenen clar si algun dia potser el salari no s’ingressi puntualment, o vinguin noves baixades de sou. Es reben correus diàriament sobre les denúncies dels sindicats davant de les noves mesures que volen aplicar al personal d’estaments públics.

• Altres aspectes lligats a la institució  

Ens situem en una organització fortament afectada pels esdeveniments de caire polític, que afecten el dia a dia de la gestió. Per exemple, qüestions relatives a preguntes parlamentàries, agendes dels responsables fortament canviants segons els esdeveniments socials, nova convocatòria d’eleccions, per tant nous possibles canvis a curt termini, afecten el decurs de les funcions previstes.

A tal efecte, una altra concepte que cal ressaltar és que les limitacions pressupostàries dels programes fan que certes unitats s’hagin quedat sense gaires responsabilitats de feina. No hi ha tants diners per contractes, ni per subvencions. A més se suma el retard en els pagaments pendents de l’administració, les reclamacions de subvencions no aprovades, les consultes del ciutadà, els recursos contra els actes administratius, etc.

És una situació complicada on cal treballar més que mai una de les potes que no pot faltar mai en una feina. La motivació per exercir la professió. El tenir malgrat els problemes un bon ambient de treball, el sentir els motius, el que s’està aportant i aprenent coses noves i que en definitiva es conegui el perquè de la feina, la utilitat del servei públic que s’està oferint, els resultats i sentit de les nostres activitats. Com exposa Monereo (2006) “no hi ha moltes alternatives al respecte: creixem amb i des de l’experiència i només l’experiència ens aporta aprenentatge pels que eduquem i per als que presumptament son educats. Contacte diari intens, l’escolta activa i el diàleg molt diàleg. Seleccionar el que és adequat i deixar de costat les accions innecessàries. Amb les nostres limitacions, respirar l’aire que emana dels processos i facilitar en el que sigui possible que els projectes sorgeixin i arrelin des de les pròpies persones, protagonistes del seu camí de creixement i aprenentatge”.

12/02/2013 Sessió d'utilització de les noves eines TIC. Reflexionant sobre el com

Sessió d'utilització de les noves eines TIC. Reflexionant sobre el com

Una vegada descrit les justificacions i el que volen aconseguir, llavors és quan també entra la descripció sobre com ho farem, com ens organitzarem.

Considero que el com és una part transcendental en els processos d’intervenció.

Així, quan més argumentat i descrites siguin les indicacions del com, més seguretat també es transmet. Penso que un dels frens a la implantació de les noves eines telemàtiques a l’administració és el temor a possibles descontrols, inseguretats jurídiques, incerteses augmentades pel fet que son administració i com a tal hem d’actuar com a garantia de legalitat i al servei de les persones usuàries i a la ciutadania en general.

Per això, cal descriure be, el com en situacions ordinàries i el com en aquells casos més estranys, que provoquen aquestes pors pel fet de ser una actuació nova que comportarà feines diferents.

Aquesta seria la proposta del com, i una vegada més, alhora de documentar-me dels treballs que poden haver en aquesta qüestió, trobo que hi ha un manual d’estil pel maneig d’aquestes eines a la Generalitat. En concret, es tracta de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

Acompanyo un resum del que penso que és més d’interès de destacar:

 

Con seria la metodologia d’interacció ?

La metodologia que s’emprarà es basarà en la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

A tal efecte,  se seguirà com a norma general:

a) Respondre les al·lusions corresponents a la temàtica corresponent objecte de difusió com més aviat millor, amb un missatge directe que derivi a l’entorn web on trobar més informació.

b) En cas de consultes considerades com a crítiques en clau positiva: S’optarà per respondre amb la finalitat de mostrar que es dóna resposta a l’opinió dels usuaris, tot indicant que s’agraeixen les aportacions i s’estudiaran les propostes al respecte.

c) En cas de consultes crítiques en clau negativa: Caldrà estudiar amb profunditat la queixa i donar-li una resposta sintètica de forma constructiva.

d) Finalment, dir que, atorguem també tota la flexibilitat del món a variar la metodologia perquè hi tinguin cabuda totes les observacions, que es recollin al màxim totes les millores que proposin les persones que estiguin implicades i participant en el procés. Que sigui un Com actiu, àgil, orientat en el fons, pel sentit comú, de fer cada dia millor la nostra feina. 

11/02/2013. Valorant el tema de la confidencialitat i protecció de dades

Valorant el tema de la confidencialitat de les dades i la informació

 

El tema de la confidencialitat és un tema cabdal, que es tracta a través dels documents formals que describen la metodologia en tot el procés.

Així mateix, pel que fa a la meva participació es considera oportú que sigui presentada tant al responsable de l'Àrea de prevenció, cap de servei, com a la resta del grup de treball que participa en els processos d'avaluació dels riscos psicosocials. Totes les meves referències han de ser genèriques sense poder donar noms, ni informacions que identifiquin les persones participants de l'avaluació.

Es recomana un seguiment intens de les meves aportacions al diari i s'insisteix que es faci en clau genèrica, global i des dels fonaments teòrics que serveixin per un aprenentatge del procés metodològic.

Ha sigut útil que iniciés el practicum I perquè d'alguna manera ja s'ha pogut observar la tipologia d'informacions que s'utilitzen en el context del practicum UOC.

Un altra punt interssant a comentar és els aspectes lligats de la inseguretat en el treball.

Una de les exposicions problemàtiques que pot estar present en tota persona treballadora, però encara més avui en dia és el tema de la inseguretat, però entenent que no només en els aspectes d’estabilitat d’ocupació, sinó que també referint-nos a l’angoixa en un context vivencial més ampli de la persona. Perexemple, davant de certes condicions de treball, de canvis que l’afecten en l’àmbit d’horari, tipus de responsabilitats, salari, també la mobilitat i molts altres més que en poden sorgir.

 El qüestionari, te unes preguntes que al meu parer mesuren força be aquesta dimensió i son les següents,

<!--[if !supportLists]-->· <!--[endif]-->En aquests moments estàs preocupat/ada…

…Per com seria de difícil trobar un altre treball en el cas que et quedessis a l’atur?

…Per si et canvien les tasques contra la teva voluntat?

… Per si et canvien l’horari (torn, dies de la setmana, hores d’entrada i sortida) contra la teva voluntat?

… Per si et varien el salari (que no te l’actualitzin, que te’l baixin, que introdueixin el salari variable, que et paguin en espècies, etc.)?

A les quals es pot respondre entre: Molt preocupat, Bastant preocupat, Més o menys preocupat, Poc preocupat, Gens preocupat i/o No contesta.

Crec que sobre aquestes qüestions serà d’interès després poder fer-ne una anàlisi a més tenint en compte el sexe, l’edat i sobretot també la unitat concreta del lloc de treball

 

07/02/2013 contextos de treball

El context de treball, al meu parer,  determina en gran mesura la tipologia de riscos psicosocials.

Les unitats que avaluarem som les dependències dels serveis territorials i també les oficines oac's, oficines d'atenció ciutadanes. Son, per tant llocs de treball amb una caractarística compartida que és la de treballar amb atenció al públic.
Sovint l'atenció al públic sol produir un factor de càrrega emocional pel fet que s'està constantment atenent demandes, sovint problemes, instàncies, sol·licituds i en funció de com estigui organitzada la feina pot esdevenir un important factor d'estrés i esforç continuat.
dependrà de com la persona gestiona aquest entorn de treball, les seves preferències, les condicions que disposa per poder fer-ne una valoració.
Penso que és una gran oportunitat per fer comparatives de les diferents formes de gestió i com aquestes afecten a la productivitat i a la satisfació de les persones treballadores.

Com a complement en la cerca d'informació i per valorar la importància del context, recordo el treball del practicum I on els mestres i professors solen tenir una tipologia de problemes compartits i força diferents dels treballadors de l'administració de la Generalitat.

Trobo interessant aquest document on es comenten els problemes en que se solen trobar el professorat,

http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&ved=0CDMQFjAD&url=http%3A%2F%2Fpedagogia.fcep.urv.cat%2Fcongres%2Fcomunicacions%2FArxius%2F

06/02/2013 Valorant la primera reunió amb la tutora i la coordinadora

 

Valorant la primera reunió amb la tutora i la coordinadora

Al llarg de la reunió s'ha comentat que s'ha de treballar molt be el tema de la confidencialitat de les dades en aquest procés d'aplicació del mètode i el procés d'avaluació.

S'ha comentat que cal millorar les sessions que es van fer durant el practicum I, ja que cal explicar suficientment la rigorositat del mètode perquè les persones participants valorin la importància de participar en tot el procés.

S'ha comentat la conveniència de tenir una reunió amb el cap del servei de prevenció per explicar la meva participació i treball d'intervenció plantejat.
 

Alhora, s'ha comentat la possibilitat de que el procés es pugui recomanar a les empreses que estiguin interessades en fer una avaluació de riscos dels seus treballadors.

hem quedat que em llegi´ré els materials de la intranet per iniciar una petita guia més resumida que permeti justificar l'aplicació del COPSOQ. S'acorda en insistir en que no és solament un mètode d’avaluació, sinó també d’investigació i fruit de la seva pràctica, també de prevenció.

Després de la sessió, cerco informació sobre aquesta metodologia i trobo un tema molt interessant que es remonta als orígens del mètode. Els seus autors, son Tage S. Kristensen a Dinamarca, i tenen un article, molt recomanable de llegir per qui vulgui saber més sobre com va anar evolucionant aquest mètode , en el següent enllaç: article 

Trobo interessant també exposar que la primera versió va ser realitzada l’any 2000 al Centre Nacional de Recerca d'aquell país.

A més s’utilitza a Alemanya, Xile, la Xina, l’Iràn, França, Bèlgica i en altres països actualment s’està desenvolupant la seva validació. Caldrà anar seguint l’actualització sobre els usos del mètode i els avenços que es puguin produir.

Al meu parer, també pot ser interessant explicar que no es tracta d’un diagnòstic clínic,  sinó que el mètode  sols intenta reflectir com aquests factors de risc t’estan afectant.

Per exemple explicar una de les preguntes per poder comentar entre tots els possibles aclariments que puguin sorgir. Al tractar-se d’un entorn de l’administració pública, molt afectada per terminis, proposo que l’exemple sigui sobre l’exigència psicològica de treballar molt de pressa.

Crec que en les sessions de sensibilització, el basar-se en un aspecte pràctic també pot servir perquè els participants vegin de seguida la validesa de l'eina. Per exemple, podria ser un bon punt de partida en el qual totes les persones sentin el qüestionari com una eina propera a la seva vivència:

Exigències psicològiques

1. Has de treballar molt de pressa ?

<!--[if !supportLists]-->1.                 <!--[endif]-->sempre 4   moltes vegades 3   de vegades 2   només alguna vegada 1   mai 0

 

 

04/02/2013. Recopilant informació. Què en sabem sobre el mètode PSQ CAT21 ?

Què en sabem sobre el mètode PSQ CAT21

Qüestionari Psicosocial de Copenhaguen, CoPsoQ) ?

En la primera trobada amb la coordinadora de l'Àrea de prevenció varem parlar d'aquest mètode de forma breu.

Tanmateix, crec que si és l’eix central de treball, hem de conèixer millor els seus fonaments.

Per això recopilo una breu informació, que pot després ser utilitzada segons convingui en les posteriors sessions de treball planificades o be, també pot constar en l’informe final.

El mètode PSQ CAT21 (CoPsoQ) ha estat desenvolupat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS).

Que és ?

PSQ CAT21 (CoPsoQ) és una eina d’avaluació de riscos laborals de naturalesa

psicosocial que fonamenta una metodologia per la prevenció.

Com funciona ?

Proposa una Metodologia per l’Avaluació dels Riscos Psicosocials que permet identificar els riscos, avaluar-los i definir les mesures per la intervenció.

És l’adaptació per l’estat espanyol del Qüestionari Psicosocial de Copenhaguen

(CoPsoQ). Els valors de referència del PSQ CAT21 s’han obtingut mitjançant una enquesta representativa de la població ocupada de la Comunitat Autònoma de Navarra, i està validat i és fiable.

A on es pot aplicar ?

 Es tracta d’un mètode que pot aplicar-se a qualsevol tipus de treball o ocupació. Així mateix, aquesta adaptació ha estat traduïda al català i és aquesta traducció la versió que utilitzarem i aplicarem.

És una metodologia que té dues versions que s’adeqüen a la dimensió de l’empresa, institució o centre de treball: una per centres de 25 o més persones treballadores, i una altra per centres de menys de 25 persones treballadores.

Per l’estructura i nombre de persones treballadores de l’empresa la versió adequada és la versió mitjana. Aquesta versió mitjana inclou 21 dimensions. El qüestionari consta de 124 preguntes.

PSQ CAT21 té com a marc conceptual 4 grans grups de dimensions que contenen en total 20 dimensions psicosocials, més la dimensió de la Doble Presència.

Practicum II : Inici de les pràctiques

 Inici del Practicum II

Tinc molta il·lusió per iniciar les pràctiques al Departament d'Empresa i Ocupació. Vull continuar l'experiència iniciada en el pràcticum I i aprofundir en l'execució del procés d'avaluació de riscos psicosocials.

Un aspecte que també m'interessa especialment és que en tot el procés introduiré les noves eines de treball, google docs i el google calendar, la qual cosa facilirarà el treball en equip. Aquesta aplicació pot ser també un estímul pel fet que suposa un nou aprenentatge en entorn TIC.

Durant el Practicum I viaf poder endinsar-me en l'àmbit dels riscos psicosocials i en una metodologia de sensibilització i formació. En el Practicum II podré treballar en el procediment específic de l'avaluació, l'aplicació dels questionaris, i com extraure'n conclusions.

Per altra banda, també tractarem altres aspectes relacionats amb els riscos com son els aspectes de prevenció, protocols d'actuació quan es detecten certes situacions d'assetjament , bullying, i problemes psicosocials de treball i de salut laboral.

En primer lloc em plantejo llegir tot el material web que hi ha a la Intranet del departament i també preparar la primera reunió que tindrà lloc tant amb la tutora del practicum com amb la coordinadora de prevenció.

 .

01/02/2013 Objectius del PRACTICUM II

Benvinguts a l'espai de PRACTICUM II de Psicopedagogia:

Un espai que te per objectiu vivenciar el desenvolupament d'unes pràctiques per al desenvolupament d'un pla d'intervenció sobre avaluació de riscos psicosocials en un context institucional: El Departament d'Empresa i Ocupació.

       Quins son els meus objectius ?

• Desenvolupar nous coneixements a través de la pràctica i de l'observació

• Desenvolupar un projecte d'intervenció dirigit a les persones treballadores de l'organització.

•  Aprofundir en dos àmbits: els riscos psicosocials en el lloc de treball

•   Promoure les eines TIC per generar un nou estímul per a l'aprenentatge i millora de la implicació de les persones treballadores.